【MagFlare】Si els cigarrets desapareguessin d'aquest món durant tres dies
Un dia, l'editor estava estirat a la cadira del seu despatx, secretament encantat amb l'ordinador en blanc i imaginant-se que estava a punt d'escriure un article impactant. De sobte, li va venir una idea al cap: si tots els cigarrets desapareguessin d'aquest món durant tres dies a partir d'avui, quins canvis passarien en aquest món? Tot i això, quan estava a punt d'escriure sobre el tema, encara no podia començar a escriure. Com a editor nat d'una persona moderna, no podia imaginar l'escena dels cigarrets desapareixent d'aquest món durant tres dies. Era com demanar a l'editor que imaginés la fi de l'univers, on només hi havia una pasta al final.
Però en aquest punt, mentre seguim les bestieses inútils sobre economia, cultura i altres aspectes que ensenyen els nostres professors d'humanitats, podem escriure aquest article com una carta de disculpa d'una celebritat d'internet, com si ho haguéssim dit però també com si no ho haguéssim fet. Per tornar al gra, si un dia quan ens despertem, tots els cigarrets del món desapareixen de sobte, inclosos els que es produeixen, els que no es produeixen, així com les matèries primeres i els accessoris de suport, en un món sense olor de fum, capses de cigarrets ni encenedors, com serà aquest món en només tres dies de "món sense fum"?
- L'oficina està organitzant una "guerra de retirada"
El primer dia de la desaparició, no només els empleats estaven incrèduls, sinó que fins i tot el cap estava confós. El petit hàbit de despertar-se cada dia es va perdre a l'instant, i semblava que hi havia alguna cosa buida al cor que no s'havia fet. Tanmateix, amb la desaparició dels cigarrets, el record dels cigarrets també va desaparèixer. Tots els fumadors van sortir de casa confosos i es van dirigir cap a l'empresa.
No és tranquil quan arribes a l'empresa. La multitud que s'hauria d'haver aplegat a la zona de fumadors de sobte comença a mastegar xiclet, a girar bolígrafs i ja no té ganes de fumar de sobte. L'eficiència laboral primer disminueix i després augmenta. Els caps de l'empresa han descobert que, tot i que tothom està inquiet durant la primera meitat del dia, els empleats que no tenen res a fer a la tarda comencen a treballar activament. Com que no hi ha temps per fumar per molestar, es concentren en la feina durant més temps i la seva eficiència laboral realment millora.
El més divertit és el canvi sobtat en l'estil de socialització empresarial: la cerimònia anteriorment popular d'"oferir cigarrets" a Àsia està desapareixent gradualment, i els símbols socials tornen al comportament de repartir targetes de visita. La cultura de la beguda que abans era popular entre els caps de mitjana edat i grans està començant a desaparèixer o canviar a causa del canvi en els símbols socials. Comencen a sorgir noves activitats com ara reunir-se al gimnàs després de la feina, que originalment no hi eren. El desig dels joves de convertir la beguda social en un gimnàs empresarial es pot fer realitat. Després de la feina, tothom concerta una cita durant dues hores, potser utilitzant equipament o boxa dues vegades, per descarregar la pressió de la feina. Al mateix temps, com que no hi ha festa de beure ni cultura de fumar, els joves realment poden obtenir els beneficis de beure després de la feina. El meu propi temps
- La Terra va respirar alleujada en secret
- En els tres dies, semblava que la Terra havia fet un profund SPA:
Lluny, als boscos de Califòrnia, EUA, els incendis forestals causats per burilles de cigarrets s'han reduït a zero, cosa que ha provocat un augment immediat del 14% en la taxa de supervivència de les plàntules de sequoia; la contaminació dels filtres d'acetat de cel·lulosa en els sistemes de drenatge urbà s'ha reduït en un 83% i el consum d'energia de les plantes de tractament d'aigües residuals ha disminuït en un 5,7%;
La concentració de poloni-210 radioactiu (②¹⁰ Po) al sòl de les zones de cultiu de tabac ha disminuït dràsticament, i científics ucraïnesos han descobert que l'eficiència d'autodepuració del sòl contaminat de Txernòbil ha augmentat inesperadament en un 11%.
El que és encara més impressionant és que en tres dies es van reduir les emissions globals de 789.000 tones de compostos orgànics volàtils (COV) i es va accelerar la sanejament de la capa d'ozó, tot i que només 0,03 picòmetres, els científics van exclamar amb entusiasme: "Aquests tres dies trigaran tres mesos a ser sanejats naturalment".
- El despertar de la retirada de la consciència de la civilització
- Creixement després d'un trauma col·lectiu:
El record de la humanitat experimentant per primera vegada una societat lliure de nicotina suggereix que algun dia en el futur, algú podria establir una festa durant els tres dies sense fum, donant lloc al moviment de "tres dies d'abstinència". El Dia Mundial Sense Tabac ha canviat d'un dia a tres dies, i l'inici d'aquestes activitats per deixar de fumar de tres dies cada any pot canviar el destí d'un fumador a llarg termini. Tanmateix, amb el pas del temps, en l'era actual on els cigarrets encara afecten la civilització humana, la influència d'aquesta activitat disminuirà gradualment i finalment desapareixerà amb l'aparició d'un substitut. Alternativament, aquesta festa pot desplegar-se per sempre amb el desenvolupament de la civilització humana, però el seu significat i valor perdran la seva brillantor.
- El moviment de purificació de l'expressió artística:
La instal·lació artística "Smoke free Mirror Hall" va aparèixer a la Biennal de Venècia, i el públic va generar un 17% d'iteracions cognitives estètiques col·lectives en la projecció de memòria de 72 hores de buit de tabac.
- Transició cognitiva de la civilització:
Per primera vegada, els humans obtindran dades del grup de control per observar una "Terra sense fum", cosa que proporcionarà dades experimentals valuoses per estudiar els diversos efectes dels cigarrets. L'Organització Mundial de la Salut podria revisar el Conveni Marc per al Control del Tabac basant-se en això, ordenant que tots els paquets de cigarrets estiguin etiquetats amb "Aquest producte no va existir durant 72 hores" durant aquests tres dies per commemorar els cigarrets produïts durant aquestes 72 hores. Per descomptat, és probable que aquests cigarrets es col·leccionin en museus antitabac de diversos països, o es subhastin al mercat negre o en subhastes.
Com a símbol indispensable per a la supervivència i el desenvolupament de la societat humana, l'impacte de la desaparició dels cigarrets en la humanitat serà incommensurable. Fins i tot es pot dir que si els cigarrets desapareixen d'aquest món, pot causar un caos enorme. Tot i que el text anterior no explicava el dany de no tenir cigarrets, considerem acuradament que perdre els cigarrets pot trencar les defenses psicològiques d'algunes persones a causa del desig de nicotina i la pressió de la vida. Això pot conduir a la depressió i l'ansietat. Tot i que els metges pneumològics s'han de baixa, els psicòlegs han trobat dificultats a causa de l'impacte de les reaccions d'abstinència, i el comportament violent també augmentarà significativament. De fet, aquest buit sense fum de tres dies ha exposat el profund parasitisme de la civilització humana en substàncies addictives. Com va dir una vegada el neuroeconomista Paul Gremzy: "Quan els cigarrets desapareixen, no només perdem el sistema d'administració de nicotina, sinó també la matèria fosca que reconstrueix els circuits neuronals de presa de decisions humanes". Aquest nivell d'experiment d'extracció de matèria situa essencialment tota la civilització a la caixa de Schrödinger per a l'observació col·lectiva.
